1)      ADEQUACIÓ. L’adequació o pragmàtica textual és una propietat dels textos que dóna compte de la relació del text amb el context (interlocutors, espai i temps, fonamentalment). S’hi inclouen aspectes com els següents:

a.       Gènere o àmbit d’ús: article periodístic, ressenya, conte, debat, conversa, etc.

b.      Tipus de text: expositiu, argumentatiu, descriptiu, retòric, narratiu, instructiu, etc.

c.       Finalitat: informar sobre un tema, orientar l’opinió, la conducta, etc.

d.      Canal o mitjà: escrit, oral. Si se sap alguna cosa del mitjà (llibre, secció d’un diari, una revista, etc.) es pot integrar en el comentari.

e.       Veus del discurs:

                                                               i.      Emissor: l’autor del text (si se’n té alguna informació, es pot incloure en el comentari) o quin punt de vista adopta.

                                                             ii.      Destinatari: a qui va dirigit el text i quins coneixements culturals, polítics o social haurà de tenir per a comprendre el text.

                                                            iii.      Polifonia: quan es produeix un desdoblament de l’emissor per a introduir un canvi en el punt de vista o per a produir un efecte irònic.

f.        Intertextualitat: mecanisme de remissió o d’incorporació d’altres textos.

g.       Variació lingüística: determinar el dialecte geogràfic (variació diatòpica), el dialecte social (variació diastràtica o social) i el registre (variació diafàsica o funcional). Sobretot, veure si es tracta d’un registre formal o informal i justificar-ho, i determinar si el llenguatge és general o d’especialitat.

 

2)      COHERÈNCIA. La coherència o semàntica textual dóna compte del significat global del text: de què parla, quina informació s’ha seleccionat i com s’organitza o estructura. S’hi inclouen els aspectes següents:

a.       Tema: establir el tema i veure si pot inferir-se del títol o d’altres elements paratextuals (fotos, elements subratllats, etc.).

b.      Selecció de la informació: analitzar la informació seleccionada i veure si hi ha focalització en alguns aspectes en detriment d’altres. Veure si hi ha algun concepte que es repeteix (isotopia).

c.       Organització de la informació (progressió temàtica): veure com s’organitza la informació i establir si hi ha un tema constant (un únic tema central), si apareixen temes derivats (o subtemes) d’un tema central o si es passa d’un tema a un altre (progressió lineal). [Altres tipologies estructurals: causa-conseqüència, problema-solució, descripció-enumeració, comparació-contrast...; analitzant, sintetitzant, ...]