LA COHESIÓ TEXTUAL.

 

1-     Mecanismes de referència.

a.       La dixi: pronoms personals, morfemes verbals, possessius, demostratius i certs adverbis de dixi espacial  itemporal.

b.      La dixi social: fórmules de tractament.

c.       La dixi discursiva: referències al text mateix.

d.      L’anàfora.

e.       La catàfora.

f.        L’el·lipsi.

g.       La determinació.

 

2-     Cohesió lèxica.

a.       Repetició.

b.      Sinonímia.

c.       Relació lèxica de contrast: antonímia.

d.      Hiponímia: relació entre dues paraules en la qual el terme hipònim s’inclou semànticament en l’altre (hiperònim).

e.       Hiperonímia: relació entre dues paraules en la qual el terme hiperònim inclou semànticament l’altre (hipònim).

f.        Relació pragmàtica: relació amb els coneixements enciclopèdics dels interlocutors.

 

3-     La connexió.

Són connectors:

a.       Les conjuncions coordinants i subordinants.

b.      Adverbis i locucions adverbials.

c.       Sintagmes preposicionals: entre altres, al contrari, al mateix temps, etc.

d.      Frase nominalitzades amb preposició: en resum, en conclusió, etc.

e.       Adjectius numerals: primer, segon, etc.

f.        Noms, adjectius, verbs, sintagmes, clàusules: alternativa, causa, conseqüència, finalitzar, concloure, següent, es pot afegir que, etc.

g.       Demarcatius: en primer lloc, en segon..., bé (en inici de frase, con a interlocutor del discurs), etc.

h.       Algunes partícules i interjeccions: ei!, ah, etc.

i.         Signes de puntuació i recursos gràfics.

 

Podríem resumir:

 

COGNITIVA

SEMÀNTICA

CONNECTORS

SINTÀCTICA

CONNECTORS DIALÈCTICS

Conjunció

I, i també, a més, a més a més, així mateix, fins i tot, encara...

Copulatives

Continuatives

Disjunció

O, o bé, o si no, ara..., ara, tant ... com, no solament ... sinó també...

Disjuntives

Distibutives

Condició real

Perquè, ja que, com que, per tant, i doncs, de manera que, en conseqüència, tant/a... que, fins al punt que, a fi de, de por que, per tal que...

Il·latives

Causals

Consecutives

Finals

Condició hipotètica

Si, sempre que, en cas que, llevat que, tret que, mentre que, posat que...

Condicionals

Contrast

Però, tanmateix, al contrari, a pesar de, malgrat que, sinó, en canvi, altrament, amb tot, així i tot, tot i que, mentre que, encara que...

Adversatives

Concessives

CONNECTORS ESPACIOTEMPORALS

Espai

Temps

On, abans que, ara que, d’ençà que, des que, mentre, quan, sempre que...

Locals

Temporals

CONNECTORS METATEXTUALS

Exemplificació

Detall

Per exemple, com a mostra, així, com és ara, com ara, per citar algun cas, cf., en particular, a saber...

Aclariment

Continuació

És a dir, en altres paraules, més ben dit, més aviat, vul dir, de fet, en realitat, en efecte, per cert, a part d’això, de tota manera, per altra part, per altra banda...

Resum

Conclusió

Breument, en poques paraules, en conclusió, en resum, per acabar...

Represa

Com he estat dient, com déiem, tornant al nostre tema, si reprenem el primer punt...

Exclusiu

En cap cas, de qualsevol manera, de cap manera, deixant al marge, al contrari, contràriament, a part de, excepció feta de...

Temporalitat i espacialitat internes

D’anterioritat: abans, fins al moment, fins ara, en el punt anterior, els aspectes ja esmentats, ...

De simultaneïtat: en aquest moment, ara, mentre, al mateix temps...

De posterioritat: pròxim, següent, en segon lloc, primer, primerament, tot seguit, després...

De finalització: finalment, per acabar, per concloure...

SIGNES GRÀFICS

Numeració d’apartats.

Guions o punts per a separar apartats i paràgrafs.

Subratllats, cometes i cursives.

Parèntesis, guions i cometes.

Remissions a il·lustracions o esquemes.

Remissions a altres parts del text com: v. més amunt, etc.

Xifres o asteriscs que remeten a notes a peu de pàgina o al final del text.

Mencions o referències a altres textos (títol, autoria, any d’edició, etc.)

4-     La modalitat oracional.

a.       Enunciatives.

b.      Interrogatives.

c.       Exclamatives.

d.      Imperatives.

e.       Dubitatives.

f.        Desideratives.

 

5-     La modalització.

a.       Modalització deòntica, en la qual predomina la funció conativa de forma directa, és a dir, l’emissor, de forma explícita, ens aconsellarà, ens instarà o ens ordenarà alguna cosa: “Cal que fem...”, “No fumeu...”, “Calla...

b.      En la modalització epistèmica l’emissor expressa un alt grau de certesa o coneixement del tema, en la qual cosa basa la capacitat de convenciment del missatge. Les dades, l’experiència de l’emissor, així com els arguments de tot tipus que puga emprar, són usats per a defensar una tesi que es trasllada al receptor amb la intenció de convèncer-lo.

c.       Altres recursos:

                                                               i.      Substantius valoratius: llàstima, esperança, etc.

                                                             ii.      Adjectius valoratius: sincer, admirable, etc.

                                                            iii.      Verbs valoratius: pretendre,  etc.

                                                           iv.      Verbs que expressen sentiments de l’emissor: lamentar, desitjar, etc.

                                                             v.      Perífrasis verbals: obligació, probabilitat.

                                                           vi.      Adverbis i complements circumstancials de manera.

                                                          vii.      Expressions quantitatives subjectives.

                                                        viii.      Fórmules expressives: ai!, Senyor!, etc.

                                                           ix.      Crides al receptor: compte!, etc.

                                                             x.      Interrogació retòrica.

                                                           xi.      Ironia.

                                                          xii.      Canvi de registre, varietat o llengua dins el mateix text.