ELS TEXTOS ARGUMENTATIUS

 

L’argumentació està basada en raonaments lògics, relacionats de manera coherent. Es basa en judicis de fet que sempre es poden sotmetre al criteri de veritat o falsedat.

La persuasió evita els arguments de tipus lògic i tracta d’influir en els sentiments de l’altra persona. Es basa en judicis de valor, la versemblança o falsedat dels quals sovint resulta indemostrable.

 

Els textos argumentatius consten de tres elements fonamentals:

 

1-     El tema és l’objecte o motiu de l’argumentació.

2-     La tesi o idea central és la postura que pren l’autor respecte al tema.

3-     Els arguments són les raons, les proves o els exemples amb què l’autor intenta demostrar la tesi. També es poden usar contraarguments.

 

Per tant, podem concloure que argumentar és defensar una tesi sobre un tema polèmic mitjançant l’ús d’uns arguments ben ordenats.

En general presenten una estructura distribuïda en tres parts:

1-     La introducció pretén captar l’atenció o interés del destinatari.

2-     L’exposició és la part més extensa i conté els arguments i els contraarguments.

3-     La conclusió és la síntesi i tracta de reforçar la tesi defensada.

 

La manera de distribuir la tesi i els arguments i contraarguments al llarg de les tres parts pot variar segons l’estratègia argumentativa utilitzada, que pot ser:

 

1-     Analítica, analitzant o deductiva: el raonament va del tot a les parts. Partint de la tesi, s’exposen uns fets que porten a la conclusió.

2-     Sintètica, sintetitzant o inductiva: el raonament va de les parts al tot. Partint de l’exposició de fets particulars, s’arriba a la tesi, que opera com a conclusió.

3-     Enquadrada o circular: proposa la tesi en la introducció, enumera els arguments i exposa una altra vegada la tesi a tall de conclusió.

4-     Paral·lela: es basa en l’exposició de manera paral·lela de dues o més idees d’importància semblant per a extraure’n conclusions que reforcen la tesi.

5-     Dialèctica: inclou la tesi pròpia i l’antítesi o punt de vista contrari. Es demostra la falsedat de l’opinió contrària perquè el receptor compartisca la veracitat de la tesi proposada.

 

A més, disposem dels recursos següents que determinen els tipus d’argumentacions:

 

1-     Mitjançant exemples: l’ús d’exemples representatius permet induir a la generalització.

2-     Per analogia: es tracta de comparar un cas concret amb un altre de similar.

3-     Per autoritat: es fan servir les afirmacions d’una autoritat en la matèria per a reforçar la tesi.

4-     Per deducció: es basa en el plantejament d’unes premisses la relació entre les quals ens aboca a la conclusió

També es pot utilitzar la contraargumentació:

 

1-     Per refutació: demostrant la poca consistència de la tesi contrària.

2-     Per concessió a l’adversari: admetent momentàniament l’argumentació de la tesi contrària per a tot seguit adduir contraarguments a favor de la tesi pròpia.

 

En aquest tipus de text, les figures retòriques (interrogació retòrica, hipèrbole, ironia...), a més de funcionar com a recursos modalitzadors, poden apel·lar a l’emotivitat del receptor a fi de predisposar-lo a acceptar la tesi.

 

LA PROGRESSIÓ TEMÀTICA

 

Ens mostra la connexió dels elements del text, segons la qual s’organitza el contingut textual a partir de la informació coneguda, o tema, o nova, o rema.

Tipus:

1-     Progressió lineal. El rema d’una oració serà el tema de l’oració següent.

2-     Tema constant. Aporta sempre informació nova sobre un mateix tema.

3-     Temes derivats. La informació es presenta classificada en temes que deriven d’un de més general o hipertema.