TEXTOS EXPOSITIUS

 

L’exposició és l’acte de parlar o escriure sobre un tema per a donar-lo a conéixer. Per tant, la seua finalitat és didàctica i pretén oferir informació sobre fets, dades, conceptes... Amb l’exposició es vol mostrar continguts objectius, és a dir, fer comprendre un concepte o coneixements, o bé proposar la visió d’un problema i les solucions possibles.

Les característiques principals dels textos expositius han de ser l’ordre, la claredat i l’objectivitat.

Es classifiquen en:

  • divulgatius, quan el contingut pot ser comprés per qualsevol receptor no versat en la matèria tractada,
  • especialitzats, si cal un cert nivell de coneixements sobre el tema per a poder-los comprendre. Solen dividir-se en dos tipus:
    • científics i tècnics (relacionats amb les ciències empíriques: física, matemàtiques, química, medicina, geologia...)
    • humanístics (relacionats amb les ciències humanes i socials: història, filosofia, lingüística, crítica literària...).

 

Els recursos principals són:

 

1-     Impersonalització per a donar validesa universal als enunciats: absència de díctics, ús de plurals de modèstia i d’oracions passives i impersonals.

2-     Predomini del present d’indicatiu amb valor atemporal.

3-     Predomini de les oracions enunciatives, tant afirmatives com negatives.

4-     Ús de lèxic específic o terminologia pròpia del tema que es tracta.

 

Altres procediments de cohesió són:

 

1-     Els índexs que ordenen la informació: guions, lletres, nombres...

2-     Els signes de puntuació.

3-     Els connector per a estructurar el text:

a.       Additius: ampliació, distribució...

b.      Disjuntius: reformulació, exemplificació...

c.       Contrastius: oposició, refutació...

d.      Consecutius: conseqüència, conclusió...

4-     L’anàfora.

5-      

A més dels procediments:

 

1-     Ampliació de la informació:

a.       L’aposició.

b.      La paràfrasis: ampliació.

c.       Els exemples.

d.      L’oració de relatiu.

2-     Condensació de la informació:

a.       La nominalització.

b.      L’elipsi.

c.       L’anàfora.

 

Els textos expositiu solen estructurar-se en introducció, desenvolupament i síntesi o conclusió, amb els següents esquemes organitzatius:

1-     Pregunta/resposta.

2-     Problema/solució.

3-     Causa/efecte.

4-     Comparació.

5-     Ordre temporal.

6-     Classificació del contingut.

 

LA PROGRESSIÓ TEMÀTICA

 

Ens mostra la connexió dels elements del text, segons la qual s’organitza el contingut textual a partir de la informació coneguda, o tema, o nova, o rema.

Tipus:

1-     Progressió lineal. El rema d’una oració serà el tema de l’oració següent.

2-     Tema constant. Aporta sempre informació nova sobre un mateix tema.

3-     Temes derivats. La informació es presenta classificada en temes que deriven d’un de més general o hipertema.