TIPUS DE TEXT

FINALITAT

CARACTERÍSTIQUES

DESCRIPTIU

Descriure: informar sobre l’estat de les coses. Com és?

Coherència: informació jerarquitzada (de més general a més concreta).

Cohesió:  importància de l’adjectivació, frases atributives i temps duratiu, juxtaposició i coordinació, adverbis de lloc i manera, connectors naturals.

NARRATIU

Narrar: contar fets i accions. Què fa? Què passa?

Coherència: desenvolupament temporal, estructura: plantejament, nus i desenllaç.

Cohesió: connectors temporals i causals, verbs amb valor perfectiu.

EXPLICATIU O EXPOSITIU

Explicar: fer entendre una cosa. Per què?

Coherència: recursos que afavoreixen el didactisme: resums i ampliacions, exemples, recursos gràfics, etc.; estructura: introducció, desenvolupament, conclusió.

Cohesió: connectors lògics, recursos d’objectivitat: adjectius especificatius no valoratius, predomini de l’aspecte atemporal en les formes verbals (present d’indicatiu).

ARGUMENTATIU

Argumentar: convéncer d’alguna cosa

Coherència: estructura: introducció, desenvolupament (arguments), conclusió (tesi).

Cohesió: verbs relacionats amb causalitat i conseqüència, citacions, cometes i cursives, connectors d’ordre, causa i conseqüència, recursos retòrics de persuasió.

INSTRUCTIU

Donar instruccions: ordenar o aconsellar alguna cosa.

Coherència: estructura enumerativa o dividida en fases d’un procés.

Cohesió: imperatiu o altres formes verbals d’instrucció (futur, condicional, perífrasis d’obligació).

CONVERSACIONAL

Conversar: interactuar socialment dos o més interlocutors.

Coherència: estructura basada en l’intercanvi dialògic, és a dir, en la successió dels torns de paraula entre els diferents interlocutors.

Cohesió: trets típics de l’oralitat: elements díctics, codis no verbals, varietat entonativa, connectors conversacionals, fórmules discursives, frases inacabades, construccions agramaticals, repeticions, lèxic imprecís.

RETÒRIC

Finalitat estètica o lúdica: atraure l’atenció del receptor produint-li sensacions diverses (atracció, divertiment, bellesa...).

Coherència: transgressió lingüística basada en figures retòriques semàntiques (hipèrbole, sinestèsia, metàfora, etc.), jocs de paraules (doble sentit, polisèmia, etc.).

Cohesió: transgressió basada en figures retòriques sintàctiques (polisíndeton, hipérbaton, etc.), presència de macroestructures  (estrofes, poema objecte, olfactiu, visual o sonor).